Volar en globus és una manera diferent de descobrir el paisatge i els volcans. Ideal per als amants de la natura i per a persones que busquen noves sensacions a vista d’ocell.
Visita el parc de Pedra Tosca, però a cavall de burros catalans! Una divertida excursió pel parc de Pedra Tosca, guiats per un laberint de camins, parets seques, artigues, cabanes i amb un paisatge canviant al llarg de l’any.
Visita Santa Pau i els seus entorns en segway amb guia o bicicleta elèctrica. Podràs recórrer el fantàstic entorn volcànic de Santa Pau d’una forma diferent i divertida. Una activitat a realitzar per tots, on no són necessari cap tipus de coneixement ni habilitat. I si ho prefereixes, et portem les bicis, també per fer un tour sortint des de al Mas el Carrer o fer un circuit tancat per als més petits.
Descobreix diferents rutes de les vies verdes per fer en bicicleta. Pots gaudir de quilòmetres d’infraestructures ferroviàries en desús que han estat transformades en itineraris per cicloturisme i senderisme.
A la comarca hi ha un gran ventall d’hípiques que ofereixen passejades a cavall. Una alternativa més per conèixer la Garrotxa.
El parc natural t’ofereix infinitat de senders. Et recomanem la pujada al santuari de Santa Maria de Finestres, des d’on podràs gaudir d’unes vistes espectaculars que s’allarguen fins al mar, tot seguint les marques grogues que trobaràs a Mas El Carrer.
La vila medieval de Santa Pau està situada al bell mig del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre les serres de Sant Julià del Mont i Santa Maria de Finestres. El poble conserva el recinte de la vila vella, amb una fisonomia i característiques medievals molt marcades. Destaca la plaça Major o Firal dels Bous, una plaça porticada de perfil irregular i arcs desiguals, disposada al voltant del castell. Destaca també l’església de Santa Maria i tot el conjunt de carrers estrets que desemboquen al Portal de Mar.
És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava basàltica. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic. És un espai protegit molt poblat que no es correspon amb la imatge general d’un espai d’aquestes característiques, més associat a un espai públic, ordenat per promoure i facilitar les activitats lúdiques i recreatives, o bé a un territori protegit per a la salvaguarda d’espècies faunístiques. Té una superfície protegida de 15000 ha, que inclou 11 municipis i 26 reserves naturals. El parc, que vol fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, es troba en règim de protecció a causa dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus.
La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu a la posició central dins la comarca de la Garrotxa, a l’activitat industrial i comercial, a la vida cultural i a les circumstàncies històriques. Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, atès que la ciutat està situada dins el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat. L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa, encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s. XVIII). A més, té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamolls de la Moixina. És un indret plàcid i tranquil que sorprèn a tothom, sobretot als amants de l’art, ja que l’identifiquen en les obres dels pintors paisatgistes de l’escola d’Olot.
Besalú compta amb un conjunt historicoartístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt l’antiga església del monestir de Sant Pere, del segle XII, del qual destaca l’originalitat del seu deambulatori; l’església de Sant Vicenç, del segle XII, on es conserva una capella gòtica lateral dedicada a la veracreu; la façana de l’antiga església-hospital de Sant Julià, del segle XII; la Casa de Cornellà, monument romànic del segle XII; i la sala gòtica de la Creuera Reial. En destaca tot el call jueu, que conté el monument més significatiu, un edifici únic en el seu gènere i tercer en importància de tot Europa: el Miqvé. Aquesta casa de banys rituals de Besalú és l’únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la península Ibèrica. Es tracta d’una casa de pedra amb volta de canó, típicament romànica, del segle XII. El Miqvé subterrani, al qual es baixa per una escala de pedra, era el lloc on es complia, per immersió total, el ritu religiós del bany de les dones després del període menstrual, tal com havia estat imposat pels hebreus des de temps antiquíssims. Per acabar, cal assenyalar el pont romànic sobre el riu Fluvià, vestigi dels grans comtats que, juntament amb els de Barcelona, Ripoll i el Bisbat de Girona, van iniciar la nacionalitat catalana. Besalú no s’ha de valorar només pels seus monuments, sinó també per l’aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.